03. Hair

Hair:

 


Pel·lícula musical del 1979 i dirigida pel director Milos Forman. Claude Hooper Bukowsky és un jove granger d’Oklahoma que arriba a Nova York per fer la instrucció militar abans d’incorporar-se com a recluta a l’exèrcit americà a la guerra del Vietnam.

 Al arribar a la ciutat  descobreix un món nou. De casualitat va fer amistat amb un grup de hippies i es quan se’n-adona que milers de joves s’oposen a aquesta guerra mantenint una forma de pensar i actuar molt diferent a la que ell coneixia fins a les hores.

Hippies es un moviment d’essència reivindicativa, dedicada al flower power, a l’amor lliure, a les drogues, al món oriental i a la comunicació entre la naturalesa i els humans.

La seva època de màxima expressió va ser a finals de la dècada dels 60 i amb aquest film   es veu reflectida amb bastanta fidelitat el context sociocultural d’aquests joves contestataris i rebels, desenvolupant amb suficiència una història generacional i antibel·licista.

Temes a relacinar: la música, el teatre, la dansa, el happening, la performance; 

http://www.youtube.com/watch?v=N9oq_IskRIg

http://www.youtube.com/watch?v=fhNrqc6yvTU

Una altra pel·lícula que podríem treballar dintre aquets matisos seria “Paradise now” realitzada pel director Hany Abu-Assad, en la qual intenta reconstruir les hores prèvies a la materialització d’un atemptat en territori israelià.

Dos joves palestins Khaled y Said, amics des de la infància i son reclutats per immolar-se en un atemptat suïcida en Tel Aviv. Després de passar una última nit amb les seves respectives famílies i sense poder acomiadar-se d’elles, els lliguen bombes al cos i els porten fins a la frontera amb Israel. Però les coses no surten com s’esperaven i acaben separant-se. A partir d’aquet moment cadascun haurà d’enfrontar-se a la seva destinació i a les seves conviccions.  

En relació al teatre trobem un dels grups paradigmàtics de la creació col·lectiva en la dècada dels anys seixanta anomenat “Living Theatre” podem dir que es un clar referent dintre aquet gènere. Va estar creat per Julian Beck i Judith Maliana en 1946/47 a Nova York.http://www.livingtheatre.org/ 

El teatre de creació col·lectiva sorgeix amb l’objectiu de representar obres experimentals, a més del desig de molts grups que volen reflectir una actitud antisistematica i antijerárquica, que està d’acord amb les tendències més radicals dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Els espectacles solien deixar molt espai a la improvisació i actuaven en llocs insòlits com naus industrials o al carrer en happenings que perseguien sobretot la resposta immediata del públic.

http://www.youtube.com/watch?v=BXKBuTyTY9g        http://www.youtube.com/watch?v=jF7_BdHi_NA

http://www.youtube.com/watch?v=gSKm4vklyb4

El Cabo sant Roque per a música: http://www.cabosanroque.com/      http://www.lopezcuenca.com/

Referent de la mateixa època seria el “Bread & Puppet”. És un dels grups que també  s’inscriu en el període de la història del teatre de carrer. Va ser fundat en 1961 per Peter Schuman, un escultor que amb anterioritat estava involucrat amb la dansa.

Sota el lema “el teatre és com el pa, més que una necessitat”, aquest grup va potenciar en els anys 60 la força visual d’enormes marionetes, incorporades als escenaris. Els ninots i les màscares eren manipulats per aficionats que no necessàriament tenien una preparació teatral prèvia.

Els espectacles del Bread & Puppet són molt senzills quant a estructura es refereix. Manquen de diàleg i les actuacions no sobrepassen a més d’una hora de durada.

 Utilitzen icones religioses o de to mitològic, inscrits en l’imaginari col·lectiu. Les històries són construïdes en un to èpic amb quadres poc caracteritzats entre si, amb una organització dramatúrgica molt clara comprensible fins i tot per un nen petit. L’amplificació de les figures, la música en viu, les màscares, la dansa, així com la simplificació del missatge i les històries, són elements característics de la poètica del Bread & Puppet.

http://www.youtube.com/watch?v=NxkCBMI6dqs

http://www.youtube.com/watch?v=FoAnZiXbQPo&list=PL36C689077C795DAB

http://www.youtube.com/watch?v=LQjGtxMf0ak

El “Odin Teatret”, és un altre dels grups d’aquesta època. Va ser fundat en Holstebro (Dinamarca) en 1964 per Eugenio Barba. Aquest col·lectiu té intencions ben peculiars i diferents a les dels seus contemporanis; se centra en el treball de l’actor i en el que ha donat anomenar-se Antropologia Teatral que no és més que l’estudi del comportament fisiològic i sociocultural de l’ésser humà en una situació de representació, actors i ballarins en llocs i èpoques diferents, malgrat les formes estilístiques pròpies de cada tradició, s’han servit d’alguns principis similars.

 http://www.youtube.com/watch?v=JGB0j2n8Y6w

http://www.youtube.com/watch?v=wCX_KCl_9yY

A partir de 1974, el Odin comença a treballar la línia del teatre de carrer, fase que es relaciona amb el que el propi Eugenio Barba anomenat el Tercer Teatre. Fins a aquesta data el grup havia defensat la representació destinada a pocs espectadors. El teatre de carrer ha estat una manera de fer molt discriminat per la resta dels seus congèneres i per aquells que manipulen el discurs crític.

El Tercer Teatre viu en els marges, sovint fos o en la perifèria dels centres i capitals de la cultura. És un teatre de persones que es defineixen com a actors, directors, gent de teatre, gairebé sempre sense haver passat per escoles tradicionals de formació o pel tradicional aprenentatge teatral i que per tant, ni tan sols són reconeguts com a professionals».

Durant els anys 70, a Espanya el carrer es va convertir en escenari on reaccionar contra el règim franquista, apareixent així les Cercaviles, on es barrejava teatre i animació. La pretensió era recuperar la tradició festiva folklòrica i de carrer, que existia abans del franquisme. Vencent les persecucions de la guàrdia civil es van manifestar grups com els Comediants“La fura del Baus”. En el cas particular d’aquets últims caldria assenyalar l'expressivitat estètica de to violent que defineix els seus muntatges. Aquest col·lectiu intenta trencar amb la passivitat de l'espectador. Les seves propostes es caracteritzen pel fort impacte i la preponderància de sorolls i combats.

http://www.youtube.com/watch?v=l1Ps85O2o5M

http://www.youtube.com/watch?v=rrtdjX15GXU

DANSA: 

The cost of living de la companyia de dansa: Physical theatre

http://www.youtube.com/watch?v=0ZTMyWt50kk

VIDEO ART: Sandra Penna 


La UBUWEB un reurs on hi ha recollit una gran diversitat de videoart:

http://www.ubu.com/film/

 

Comments