Joseph Beuys

"És impossible una activitat artística sense una presa de consiència de la natura"

 
Joseph Beuys Va néixer a Krefeld el 1921 i va morir  a Düsseldorf el 1986.

Outsider dels corrents de l'art (tots els intents per inserir-lo en el minimalisme, l'arte povera, la performance o l'art conceptual han estat en va). 
Beuys es va incloure en la seva pròpia obra i va acréixer la força antropològica de l'art. 

L'artista va situar l'home al centre de la seva recerca artística, encaminada a revelar la força creativa de l'home, i per això es va interessar per la política, l'economia, l'agricultura, l'ecologia i els temes que s'hi relacionaven. "Mi mayor obra ha sido ser maestro; todo lo demás es producto de derribo."

Beuys entenia la creativitat com quelcom lligat a la naturalesa humana en conjunt, que la inclinació per la llibertat no podia trencar. "cada home, un artista", va dir Beuys. Amb ella no deis que tothom fos pintor, sinó que al·ludía a les qualitats que tots poden explotar en la pròpia feina o professió, sigui quina sigui. 

L'obra de Beuys mostra una forta inclinació simbòlica, d'una banda vinculada a un enfocament científic experimental i, d'altra banda, adscrita al camp de la intuïció humana i la força creativa."l'escultor d'ombres i ànimes" 

Els treballs escultòrics al·ludeixen metafòres a l'energia i la calor, fruit de la seva experiència a la Segona Guerra Mundial, on va estar a punt de morir, però finalment fou salvat. Aquesta experiència el va fer passar un període de gran depressió personal, i va potenciar la seva espiritualitat cristiana.

    En la seva escultura social, living sculpture, es va servir de materials invisibles com paraules, gestos, intuïció, olors, sons, sorll i el comportament, per aconseguir la cooperació conjunta entre individus respectant en tot moment la llibertat i creativitat humanes. Per Beuys, l'art és una opció per a fer confluïr ciència i humanisme; d'on extreu materials i idees per a aconseguir alló que, per a ell, ha de ser l'objectiu de l'art i la creativitat: La transformació real de la societat, és a dir, una funció política.


Comments