Les TMNT (Teenage Mutant Ninja Turtles) Les quatre figures principals del Renaixement Donatello (1386-1466) Artista italià del Quattrocento. És considerat un dels pares del Renaixement, i per aquest motiu s’ha utilitzat la seva vida i obra com un dels símbols representatius de la cultura europea occidental. Desenvolupà innovacions que revolucionaren la tècnica del relleu, per consegüent, Vasari no dubtà en afirmar que Donatello elevà l’art del relleu a un nou estat, i aquesta opinió en els historiadors de l’art segueix sent vigent. Artista geni que mostra a la perfecció la
ostentositat del catolicisme de la Itàlia del segle XV, tota una vida dedicada a representar a través de les seves escultures sants i màrtirs
de marbre, guix o bronze que foren la decoració més apreciada del clergat i
l’aristocràcia europea.
Sant Jordi, 1415-1417 El geni dels genis, creador de La Obra; La Monalisa és la obra pictòrica que més literatura ha generat al llarg de la història. Precintada, emmarcada i protegida hermèticament com si es tractés d’un perill per la humanitat, la Giocconda es mostra al públic des d’una sala del Louvre, una de les més visitades a nivell mundial. Sembla ser que un ésser humà no pot sobreviure si no ha mirat als ulls de la Monalisa almenys una vegada a la vida. Leonardo da Vinci va morir verge.  La Gioconda o Monalisa, 1503-1519 Michelangelo Buonarroti (1475-1564) És considerat un dels millors artistes de la història, mundialment conegut per ser un gran pintor, escultor i arquitecte, protagonista principal del Renaixement. Actualment el recorregut per presenciar les seves obres és un dels productes més sol·licitats pels turistes que visiten Itàlia, concretament Roma, Florència i el Vaticà; la capital eclesiàstica porta nodrint-se de la venta d’entrades per visitar les representacions de Miquel Àngel des de que la contemplació es convertí en un negoci, oferint-la com a visualització suprema de les històries bíbliques. Ni a les botigues de souvenir, ni a les dels museus, ni tan sols al Dutti-free de l’aeroport podreu trobar però, les poesies homoeròtiques que va crear l’artista; els seus sonets son la primera gran seqüència de poemes escrits en qualsevol idioma que narren l’amor d’un home dirigit a un altre. La Creació d'Adan, 1511 Rafael (1483-1520)
Junt amb Leonardo da Vinci i Miquel Àngel,
forma el trio dels grans mestres del període renaixentista, i quan s’hi suma
Donatello feren les fabuloses tortugues ninja (Teenage Mutant Ninja Turtles).
Rafael va ser considerat un nen prodigi, va quedar orfe ben aviat i el seu do
va encaminar el seu futur. Va viure envoltat per les altes esferes socials, l’església
i l’aristocràcia van saber treure profit del seu talent. Durant la seva estança
al Vaticà, narra Giorgio Vasari que li van haver de posar un llit al seu taller
per poder realitzar els seus encàrrecs alhora que atenia els seus impulsos sexuals.  Retrat d'Andrea Navagero i Agostino Beazzano, 1516 *Relacionat amb tots els autors anteriors: Perspectiva renaixentista versus la gòtica Els quatre genis espanyols (TMNT Made from Spain) Abstracció, Cubisme i Surrealisme Pablo Ruíz Picasso (1881-1973) Màxim exponent i creador junt amb Juan Gris i George Braque del moviment cubista. És un dels avantguardistes més coneguts a nivell nacional i internacional. S’autodefinia com a pacifista i comunista, però tot i així la obra de Picasso s’ha convertit en un dels productes més sol·licitats i presents al sector artístic més elitista, per tant cadascuna de les seves peces ha adquirit un valor econòmic tan elevat que només està a l’abast de milionaris. Abans i després de la seva mort, les obres de Picasso representen el poder per aquell que les adquireix, i alhora iconitzen l’art espanyol més popular des de galeries, vitrines i museus d’alt prestigi. Avui dia Picasso és una marca. Fer un autoretrat picassià és una de les activitats més presents als llibres de text de visual i plàstica del nostre país. *Relacionat amb Picasso: David Hockney  Guernica, 1937 Joan Miró (1893-1983) Popularment conegut per Això també ho sap fer un nen de cinc
anys, sol acompanyar a Pablo
Picasso a les pàgines dels llibres de plàstica. És considerat un dels grans
representants del moviment surrealista, tot i que el seu interès pel
subconscient i tot allò oníric ha afavorit a la creació de la seva pròpia marca
independent de cap moviment. L’infantilisme de les seves obres és tan
fàcilment consumible i reproduïble que l’estil Miró s’ha convertit en un mètode
per estandarditzar i formalitzar part de la concepció artística més present,
aportant una visió naïf, simplista i supèrflua de l’art com a objecte
decoratiu. El carnaval de l'arlequí, 1924 Salvador Dalí (1904-1989) Excèntric i sense escrúpols, Salvador Dalí va fer del surrealisme un caràcter propi, fins al punt de convertir-se en el personatge protagonista de la seva vida com si d’una gran performance es tractés. Eclèctic, narcisista i megalòman, converteix la seva admiració pel Renaixement en la construcció del seu Geni avantguardista, fins arribar a ser el punt de mira de tots els sectors socials, fet que acaba de donar-li a la seva vida el valor propi d’una obra d’art. La seva ideologia va passar per diverses fases: era marquès i de família aristòcrata i sovint va mostrar tendències feixistes, però alhora va passar etapes amb una forta vinculació a grups anarquistes i comunistes. Tot i això, la sang sempre tira, i la seva cara més classista acabava apareixent en els moments més decisius. Les següents paraules les va escriure George Orwell criticant l’actitud de Dalí al iniciar-se la Segona Guerra Mundial: Quan la guerra europea s’acosta, ell només es preocupa d’una cosa: trobar algun lloc on es mengi bé i d’on es pugui escapar ràpidament en cas de que s’acosti el perill. Avui dia milions de turistes a l’any visiten el seu museu a mode de parc d’atraccions, esperant poder veure de prop els grans ous que mostren els catàlegs que regalen a les agències de viatges. La seva obra es ven com a espectacle folklòric.
Antoni Tàpies (1923-2012) És la contradicció personificada, la seva trajectòria mostra una pèrdua de sentit progressiva que casa a la perfecció amb la hipocresia social en la que vivim i oblida els seus principis a canvi de pujar un esglaó en l’escala de poder. Comença el seu recorregut artístic al
voltant dels anys 40 del segle XX, es converteix en un dels grans informalismes
a nivell mundial amb un estil molt propi que recorda a l’art pòvera pels seus
materials febles, hostils i les seves composicions senzilles, que pretenien a
grans trets i segons el seu discurs, recordar a l’ésser humà la seva essència
més natural i primitiva, despullada de les ornamentes i luxes que el
capitalisme ens ofereix per tal de diferenciar-nos i posicionar-nos
jeràrquicament. El seu gran èxit, però, va acabar transformant la seva obra en
un d’aquests luxes, i al 2010, dos anys abans de la seva mort, va acceptar un
títol de marquesat per part del Rei d’Espanya, desmuntant així tot el seu propi
discurs republicà que el va estar alimentant durant més de 70 anys.  Mitjó, 2012 TMNT Histèrica Artista plàstic, cineasta i pop/Gurú de la modernitat i asexual Andy Warhol(1928-1987) Andy Warhol, símbol mundial de la cultura pop i màxim del pop-art, va crear la unificació oficial de l’art amb la societat de consum, convertint la obra d’art en un producte fabricat en sèrie. Producció d’obres d’art massificada i industrialitzada per portar l’art al carrer, a la quotidianitat , a l’estètica popular, al pop. Causa-efecte; l’èxit va portar al seu producte serigrafiat i massificat a convertir-se en un producte d’alt standing reclamat per polítics, empresaris i grans estrelles mundials, transformant així a Andy Warhol en la Amy Winehouse dels anys 70. *Relacionat amb Warhol: Fotomuntatge en moviment, Hannah Höch, Johannes Baader, Josep Renau, Martha RoslerRaoul Hausmann, Richard Hamilton, 08_ VIDEOART i El Videoclip  Brillo Boxes, 1968 Annex_  Raquel Avellaneda, David Sánchez, Neus Senespleda i Clara Zendera |
 | |
|
|
