En un fotomuntatge la integració d’imatges i text ha de facilitar la seva lectura com un tot. Aquest sistema s'ha utilitzat molt per a fer cartellisme polític, crític i propagandístic. La preocupació social ha estat present en la majoria d'artistes que han practicat el fotomuntatge.
Parlem del fotomuntatge com a eina per a la narració d’idees, i en aquest cas com a eina que ha tingut utilitat crítica, manipulativa, nociva i perversa.

Sorgeix amb el moviment Dada a Berlín per expressar una crítica de la Primera Guerra Mundial i de la vida burgesa amb una presència física i un interès visual potent que va influenciar a posteriori a molts moviments i autors. Els artistes dadaístes buscaven noves formes de expresión, que tinguera més significat que l’abstracció, però que fora diferent del collage cubista.

La base del fotomuntatge i del collage és la mateixal, superposició d’imatges en un mateix pla. Però mentres el collage utilitza elements extrets de revistes, diaris i objectes reals per compondre noves imatges, el fotomuntaje manipula la realitat a través de la fotografia.

Es considera a Raoul Hausmann el descobridor del fotomuntatge: “se dio cuenta de que en una pared había una foto de un grupo de soldados y el propietario había pegado sobre ella la foto de su hijo en cinco ocasiones.