Jean-Pierre Jeunet

Guionista i director de cinema francès de formació autodidacta i amb predilecció pel cinema fantàstic, on la forma és tant important com el tema.

Entre les seves aportacions destaquem: una primera etapa conformada per Delicatessen i La ciudad de los niños perdidos, amb una concepció fosca, grotesca i apocalíptica i una segona, constituïda per La fabulosa historia de Amélie Poulain, de caràcter fantàstic i Largo domingo de noviazgo, que tendeix més al realisme.


En relació al gènere del retrat, destaquem Foutaises (1989), una comèdia de 9 minuts protagonitzada per Dominique Pinon, amb colors apagats (negre, sèpia i blanc) que porta a l’espectador a través de diversos exemples del que “li agrada i el que no li agrada”. Un curt que, a més de relacionar-lo amb el retrat per la representació física del personatge, també podem relacionar-lo amb el bodegó degut a l’aparició de les safates amb ulls, caps i potes de pollastre i orelles de porc, etc. als títols i crèdits.


Val a dir, però, que en totes les produccions de Jean-Pierre es dona molta importància al paisatge. Les de la primera etapa parteixen d’una ciutat inexistent, imaginària i futurista; i les de la segona etapa, mostren un París clarament reconeixible amb alguns tocs fantàstics, marca de la casa. És a dir, que Jeunet tendeix, cada cop més, al realisme i al retrat.



Pel que fa a l’ambientació d’aquests paisatges, però, els colors són de vital importància. Si haguéssim d’escollir un color per a cada pel·lícula, la Delicatessen és fosca i ocre, inspirada en Las tentaciones de San Antonio de El Bosco; La ciudad de los niños perdidos, fosca i blava; Amélie, vermella i verda i Largo domingo de noviazgo, de color sèpia. Aquestes característiques i aspectes tècnics, es poden analitzar amb els alumnes, així com proposen els fragments de vídeo de la Filmoteca de Catalunya o bé, fragments com proposa Alain Bergala a “La hipótesis del cine”.



Las tentaciones de San Antonio, El Bosco (1500-1525)




Comments