Apartat desenvolupat per Alba Marin, Isa Cercós, Laura Micó, Marina Cánovas "la obra es un fragmento de sustancia, ocupa una porción del espacio (…). El texto, por su parte, es un campo metodológico"1 camp que recull al significant, no al sentit. De simbologia radical, construeix una estructura paradoxal per no tenir ni centre ni fi. Ensenyar a consumir text ha tingut més pes que ensenyar a produir-lo. Ensenyar a produir partint de la idea de joc pot resultar útil. Entenent aquest com play, doncs jugar i executar comparteixen significant en algunes llengües (anglès i francès per exemple). No obstant això, en cas del text, el paper de l'intèrpret es desdibuixa. Si el lector, alumne o consumidor no interpreta l'obra, sent igualment capaç de produir, executar, desfer, relacionar,… s'avorreix quan aquesta no evoca al plaer consumista. Per altra banda, un concepte al voltant de la natura del text que ens ha semblat interessant és l'aforisme més conegut de l'autor Marshall McLuhan "El mitjà és el missatge". Mitjançant una fórmula precisa i poètica, però ambigua i oberta McLuhan convida a reflexionar utilitzant la taxonomia2 dels medis. El mitjà i el missatge solen considerar-se dos elements molt diferents del procés de comunicació i, d'alguna manera, antònims (com emissor i receptor). Mitjançant aquesta juxtaposició de conceptes McLuhan proposa que ens replantegem la consideració habitual d'aquestos. Fer-ho pot ajudar ha desenvolupar hàbits de reflexió entre els alumnes, ja que haurien d'esbrinar de quina manera la fisicalitat de la localització del text indueix a interpretacions diversificades tot i ser ambdues produides per un mateix individu.
1Barthes, Roland (1987) De la obra al texto a “El susurro del lenguaje: Más allá de la palabra y la escritura” Barcelona: Ediciones Paidós ibérica (pág. 73-82). 2 Taxonomia:Classificació o ordenació en grups de coses que tenen unes característiques comunes. |