és un artista nord-americà. Va ser el primer artista en dissenyar un marc teòric per a l’art conceptual. En 1969 va publicar “l’art després de la filosofia”. En aquest text defineix l’art com a proposicions analítiques: és a dir, en el seu context, com a art,  no infomen sobre ningun fet. Una obra d’art és una tautologia¹, en tant que és la presentació de la intenció de l’artista (…) la idea de l’art i l’art són una mateixa cosa.

Una il·lustració de la manera com Kosuth entén l’art com a definició d’ell mateix, com a redundancia supèrflua. L’objecte real amb dos formes de representació (la icònica i la linguística), estimula la comparació entre les tres realitats, posant de relleu la convenció dels llenguatges com a formes de percebre la realitat però fortament diferenciats d’aquesta.

El arte como idea como idea (1966-1967)

“La construccion de la obra es una operación de metalenguaje, el artista mira la mirada, o piensa sobre el pensamiento”.

¹

1 f. [LC] [FLL] [FS] Repetició amb una altra forma, sovint innecessària, d’un pensament o d’un concepte ja expressat.

2 f. [MT] [FS] En lòg., proposició que és vera en virtut de la seva forma, sigui quin sigui el valor de veritat dels elements que la componen.