Christopher Nolan

DIRECTOR SENSE PEL·LÍCULES DOLENTES

Christopher Nolan (30 de julio de 1970) es un director de cine, guionista y productor de nacionalidad inglesa, nominado en tres ocasiones al Óscar. En sus películas se tratan con frecuencia temas de la psicología, como la memoria en Memento o los sueños en Inception.

Se dice de este ambicioso director que "no tiene ninguna película mala" ya que desde sus inicios fue reconocido por su trabajo en su primer largometraje "Following". 




MEMENTO

Opening scene:     

Vídeo de YouTube

 


Títol original: Memento
Any: 2000
Duració: 115 min.
País: EEUU
Director: Christopher Nolan
Guió: Christopher Nolan (Història: Jonathan Nolan)
Música: David Julyan 
Fotografia: Wally Pfister 
Repartiment: Guy Pearce, Carrie-Anne Moss 

Memento també coneguda com Amnesia és una pel·lícula de suspens de l’any 2000 dirigida per Christopher Nolan. El guió està basat en un relat anomenat Memento Mori ( en llatí: Recorda que moriràs) escrit pel seu germà Jonathan. 

La peculiaritat més gran de la pel·lícula és la seva línea temporal, explicada mitjançant constants anal·lepsis mostrant a mesura que avança la pel·lícula les causes del que ja has vist i no les conseqüències. Enmig d’aquestes hi ha escenes en blanc i negre que progressen segons l’ordre normal però intercalades enmig de la història. Al final del metratge s’uneixen. 

La novedad narrativa aparece más en el cine, videoclips, etc, porque las artes plásticas se han quedado más para un grupo de élite. 


INCEPTION - ORIGEN 

trailer castellà:   

Vídeo de YouTube

  


Títol original: Inception 
Any: 2010 
Duració: 148 min. 
País: EEUU 
Director i Guió: Christopher Nolan 
Fotografia: Wally Pfister
Repartiment.Leonardo DiCaprio, Joseph Gordon-Levitt, Marion Cotillard, Ellen Page
Música: Hans Zimmer 

D’ell es diu que “totes les bandes sonores de Hanns Zimmer caben en una banda sonora de Hanns Zimmer”. 

Sinopsis: 

Dom Cobb (DiCaprio) es un experto en el arte de apropiarse, durante el sueño, de los secretos del subconsciente ajeno. La extraña habilidad de Cobb le ha convertido en un hombre muy cotizado en el mundo del espionaje, pero también lo ha condenado a ser un fugitivo y, por consiguiente, a renunciar a llevar una vida normal. Su única oportunidad para cambiar de vida será hacer exactamente lo contrario de lo que ha hecho siempre: la incepción, que consiste en implantar una idea en el subconsciente en lugar de sustraerla. Sin embargo, su plan se complica debido a la intervención de alguien que parece predecir cada uno de sus movimientos, alguien a quien sólo Cobb podrá descubrir. 

Punts a destacar: 

El protagonista és un arquitecte. Com que es belluga pel temps i l’espai, necessita crear espais reals- virtuals on desenvolupar l’acció. Per això entrena imaginant constantment com seran els llocs, els edificis, els paisatges i la ciutat, ja que els haurà de recrear amb la major rapidesa possible el moment en què els somii. Com allò que feia en Josep Pla d’imaginar 11 adjectius per cada element que veia mentre caminava (i els havia de dir abans de sobrepassar-lo, ja que si no perdia). Arriba un moment que se li acaben les existències i per això va a la facultat d’arquitectura de NY i contracta una noia perquè l’ajudi pensar espais i escenaris que ell ja no és capaç. 

Inception va més enllà de Memento perquè ja no tan sols juga amb les variables acció- temps sobre un espai existent i inmòbil, sinó que aquest cop, al mateix moment que fa un salt endavant o endarrere es veu amb l’obligació de construir de nou l’escenari on succeirà tot. Aquest, és l’únic punt a favor que té per dominar el joc, la rapidesa en imaginar espais. Interessant les tècniques utilitzades per a representar la construcció d’edificis i formació de ciutats en moment real.


El cinema i no tan sols el de ciència fixió és, en aquests moments, una de les millors maneres de mostrar arquitectura que existeix. No pas el cinema d’arquitectura (que passa el protagonisme al marc del quadre), sinó el cinema comercial que explica històries i les contextualitza espacialment de manera anàloga a la literatura. L’arquitectura mostrada al marge de qualsevol convenció o reflexió, enfrontada únicament a l’estil narratiu que el director hagi escollit sempre serà superior al que mostrarà qualsevol documental sobre Frank Lloyd Wright, per posar un exemple, o qualsevol altre arquitecte.


Comments