02_ LA NARRATIVA‎ > ‎

Perspectiva renaixentista versus la gòtica

Portem 500 anys parlant de perspectiva, des del Renaixement fins a l’aparició de la fotografia 1839 (quan es patenta). Podem considerar que la perspectiva està dins del currículum ocult per les raons següents: 

- El Renaixement només presenta un punt de vista (avorrit) 
- És el model “normal” en l’aprenentatge
- Un sol punt de vista és correcte
- Fet que es pot associar a la religió i al sistema capitalista que imposen la visió única.
- Una solució, una sola forma de funcionar.

El gòtic proporciona una sensació de realitat molt més forta que la perspectiva renaixentista. La perspectiva gòtica està feta des del punt de vista dels ulls. Amb la càmera als ulls ens anem movent. De manera que en un sol quadre hi ha molts punts de vista mentre que, en el Renaixement n’hi ha un de sol. 
Els nens dibuixen d’acord amb aquesta perspectiva perquè no han estat “condicionats”.

          
                              L’escola d’Atenes. Rafael Sanzio


L’edat Mitjana sempre es divulga com a una època obscura. En contra d’aquesta tesi el llibre “El otoño de la Edad Media” de Johan Huizinga, mostra l’Edat Mitja com a una època d’esplendor i activitat creativa.

Recolzant la teoria que el Renaixement no és hegemònic pel que fa a creativitat, Wright apunta:

“L’alliberament del jou de l’autoritat que el Renaixement donà als homes va ser aparentment un gran guany; però només va servir per lligar-los absurdament a la tradició i per desfigurar l’art de l’Edat Mitjana més enllà de tota possible reparació. Un no pot entrar dins de cap dels edificis meravellosos d’aquest gran període sense sentir créixer a l’ànima l’odipel Renaixement.[…] El Renaixement no va ser un desenvolupament: va ser una epidèmia”
Frank Lloyd Wright

Si com a docent, jo ensenyo la perspectiva cònica com a correcte, estic recolzant un punt de vista i una teoria política econòmica i religiosa molt concreta.