01. Ingres i Nadar


Jean Auguste Dominique Ingres (Montalvan, Tarn i Garona, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francés d'estètica noclàssica.


Autorretrat. 1858
Autorretrat. 1858

Tot i que es considerava a si mateix un pintor de temes històrics, són els retrats que va realitzar al final de la seua carrera, ja foren dibuixats o pintats, els que han assentat la seva fama i el que es considera el seu llegat fonamental.


Durant el Saló de París de 1806:

Chaussard (Le Pausanias Français, 1806) va condemnar l'estil d'Ingres tatxant-lo de gòtic, i va preguntar:

Com, amb el seu gran talent, un dibuix tan perfecte, una atenció al detall tan acurada, ha pogut el senyor Ingres fer un quadre tan dolent? La resposta és que volia fer quelcom singular, quelcom extraordinari... La intenció del senyor Ingres no ha estat cap altra que fer retrocedir l'art quatre segles, portar-nos a la nostra infantesa, reviscolar l'estil de Jan van Eyck”

Els aspectes que més van amoïnar Chaussard i altres crítics van ser les estranyes discordances de color, la recerca d'un relleu escultòric, la freda precisió del contorn i l'estil arcaic plenament conscient.

Des de l'inici de la seua carrera, Ingres es va sentir colpit per l'art antic, adoptant l'estil històric apropiat al tema, i fent que els crítics s'hi enfrontaren pel seu "retorn" al passat.

Estada a Roma i Florència malviu amb pocs recursos materials, però uns anys més tard torna a París i recupera la seva posició.

El Vot de Lluís XIII, exhibit en el Saló de 1824, va suposar finalment un èxit de crítica. Concebut en un estil rafaelesc relativament lliure dels arcaismes que tant se li havien retret en el passat, va ser admirat fins i tot pels més estrictes Davidians.




 


La influència d'Ingres sobre les posteriors generacions de pintors ha estat considerable. El més significatiu dels seus hereus va ser Degas el mestre del qual, Louis Lamothe, va ser un deixeble menor d'Ingres. En el segle XX, Picasso i Matisse s'hi troben entre els qui van reconèixer un deute amb el gran classicista. Barnett Newman ha proposat Ingres com a pare de l'expressionisme abstracte, explicant: "Aquest home va ser un pintor abstracte ...Mirava al llenç més sovint que al model. Kline, de Kooning—cap de nosaltres hauria existit sense ell."










Retrats d'Ingres:                                         
                                                              

          

Retrat de Charles-Marie-Jean-Baptiste           Retrat de Louis-François Bertin                    Marcotte 1810                                                1832
                                                    
                                                    
                                          
                                                          

                                                                


Retrat de Princess Albert de Broglie
1853





Retrat de Louise de Broglie, Comtessa d'Haussonville
 1845




Gaspard-Félix Tournachon (6 d'abril de 1820 - 21 de març de 1910), conegut popularment com a Nadar, va ser un periodista, il·lustrador i caricaturistica, però sobretot fotògraf francès.



   

Si d'alguna cosa presumien els seus retrats era de no tenir retocs i elements superflus (en contraposició al corrent pictorialista). Així els seus retratats apareixien davant d'un fons neutre, centrant l'atenció de l'espectador en els gestos del subjecte representat. L'important era jugar amb la llum i endinsar-se en la psicologia del personatge.

Nadar feia retrats com ho faria un pintor però amb un mitjà nou. N'ha existit una llarg debat científic sobre si copiava/imitava la pintura, encara que sembla que finalment s'ha acabat amb la polèmica en reconèixer que si bé és cert que Nadar seguia els cànons clàssics ja asentats a la pintura amb una tècnica nova, no deixa de conrear un gènere artístic del qual també participa la pintura.








Charles Pierre Baudelaire 1821    Gioacchino Rossini, 1856



          Georges Sand 1877     

Sarah Bernhart 1910





Relació de Ingres i Nadar (pintura i fotografia)


Aquests dos artistes els podem utilitzar coma referents per relacionar la pintura i la fotografia.

La similitud dels dos autors és evident, la il·luminació, la pose i el personatge és el més rellevant i l'únic objectiu del retratista.

La manera de mirar que tenen tant el pintor com el fotògraf van en paral·lel. Els personatges retratats es caracteritzen per la seva composició escultòrica i la sensasió de suavitat de les seves pells i robes.







Linck interessant sobre la fotògrafa Cristina Reche, que té un projecte pictorialista al S.XXI

http://www.cristinareche.es/#otros%20retratos/1









Ċ
Jessica Belli,
30 d’abr. 2013, 4:09
Comments