08_ VIDEOART‎ > ‎

Man Ray




Emmanuel Radnitzky, més conegut com Man Ray va nèixer a Fileadelfia, EE.UU el 27 d’agost de 1890. Va ser un dels artistes que va impulsar els moviments Dadà i Surrealistes a Estats Units d’Amèrica.


La seva obra sobretot comprén fotografies, però també es va endinsar en el món del cinema, fent algun altre film en el qual ja es pot entreveure l’ombra del video com eina artística.






QUINES RELACIONS PODEM ESTABLIR?


- A l’Étoile de Mer (1928), al minut 06:27, film de Man Ray, es veu una escena que recorda inevitablement a l’escena d’American Beauty amb la bossa de plàstic. Les dues escenes, tot i pertànyer a pel·lícules, recontextualitzades, podríen perfectament ser videoart.Tan una escena com l’altre poden ser recursos utilitzats a classe per tal de fer veure als alumnes les possibles relacions que existeixen entre els diferents llenguatges de comunicació i com els autors beuen i s’influeixen uns als altres.



- Una de les obres més famoses de Man Ray és Le Violin d’Ingres (1924) on es pot observar una petita modificació en la fotografia de l’esquena nua d’una dóna. Man Ray engega així tot un discurs metafòric, que fa pensar en les obres de Chema Madoz.

Man Ray, però, també té les seves fonts d’influències, i no se n’amaga al titular la fotografia “Le Violin d’Ingres”. Kiki, la model de la fotografia de Man Ray, és la rèplica dadaísta de la pintura neoclásica de la Banyista de Valpinçon de J. Auguste Dominique Ingres.

Amb Le Violin d’Ingres, Man Ray va convertir a la model en una icona sexual del 1924. Man Ray té altres fotografies on es pot llegir aquest diàleg continu (a vegades positiu, a vegades polèmic) entre la feminitat i l’art: la fotografia Meret Oppenheim in Erotique Voilée és una representació d’una artista femenina en el paper de model. Model fotografiada per un artista masculí. Aquí ja es poden començar a iniciar discursos feministes dels 70: la dona com a objecte inspirador de moltes coses: sexe, feminitat, virginitat, innocència, moda, glamour...

En aquest sentit no és d’estranyar que revistes com Vogue es centrin sobretot en el cos de la dona per donar a conèixer la moda de l'època.



- Horst Paul Albert Bohrmann (1906-1999), amb la seva fotografia "Mainbocher Corset" (1939), ens recorda directament a la fotografia citada.



- Madonna amb el videoclip titulat Vogue, que fa referència a tot aquest discurs desenvolupat al voltant de la dona i la seva imatge, podriem dir que s'inspira en la fotografia de la nova objectivitat i ens recorda l'estil de les fotografies de Man Ray o Horst en les imatges del videoclip, estil molt lligat a la moda durant els inicis de la revista Vogue.

Hem vist relació amb fotografies com Les Larmes (1932), on es pot pensar que Madonna es va inspirar per fer alguna escena del seu videoclip de Like a prayer (minut 0:52), ja que ens recorda moltissim a aquesta fotografia de Man Ray.



- Amb un discurs plenament crític, Martha Rosler fa ús del videoclip per transmetre tot el què simbolitza la moda i sobretot les revistes que tracten el tema.Podem veure-ho a la seva gravació de videoart: Martha Rosler reads Vogue.



- Amb tot aquest discurs de la moda, (dona com a objecte) també es pot fer pensar en discursos com els del dissenyador de moda Martin Margiela, qui sempre intenta reflectir que la moda és consum, i no s’ha de mirar el cos on es posa. Martin Margiela és famós sobretot per tractar el cos de la model com si fos un maniquí, per així atraure l’atenció a la roba, i no tan a la persona que la vesteix. Martin Margiela.

Comments