10_ VISUALITZACIÓ D'UN FILM A L'AULA _ DRÁCULA

Apartats desenvolupats per Mar Ramos, M.Rosa Martín i Daniel Fuster.


Com veurem en els últims blocs, a partir d’obres cinematogràfiques podem establir connexions directes amb temàtiques artístiques que ens permetran treballar a l’aula tant aspectes tècnics, històrics i conceptuals. Algunes obres fílmiques, com en aquest cas Drácula, de Francis Ford Coppola (1992), disposen d’una gran quantitat de referents visuals i artístics que ens posen a l’abast un sense fi de relacions i temàtiques per poder desenvolupar i treballar a l’aula temàtiques artístiques.

Segons la informació extreta del bloc http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/pintura_cine_influencia.htm  es distingeixen 3 característiques principals trasvessades del cinema a la pintura:

“l’utilització artificial de la llum, l’enquadrament i la possibilitat de reflectir el moviment” 


La imatge pintada transforma allò absent, - ja que succeí lluny o fa molt de temps- en present. La imatge pintada porta allò que descriu l’aquí i el ara. Col.lecciona el món i el porta cap a casa. [...]
El cinema ens transporta des d’un indret en el que estem fins l’escena de l’acció [...] la pintura ens porta a casa. El cinema a un altre lloc "

BERGER, John. Cada vez que decimos adiós, Ed. de la Flor, p.24-34, 1997


Alguns membres d’equips cineastes afirmen com l’art ha influït directament en les seves obres. El director de fotografia Néstor Almendros fa menció en les seves memòries 
l’utilitat que té per la seva feina estudiar com s’ha treballat la llum en l’obra de grans mestres obsessionats per plasmar la llum com Vermeer, La Tour, Rembrandt, Caravaggio, Monet, Manet o Gauguin. 

ALMENDROS, Néstor. Días de una cámara, Ed.Seix Barral, Barcelona, 1982



Rembrandt Harmenszoon van Rijn, El filòsof en Meditació, 1632

Johannes Vermeer, L'art de pintar, 1665



Tractament de la llum a Drácula, 1992


El director de cinema José Luis Borau afirma que el cinema ha influït en la pintura en 
«el seu afany de reflectir el moviment” i en “la búsqueda de nous enquadraments”.


Un dels majors artistes que millor ha reflextit el pes del cinema en la pintura va ser, segons el text de Borau, Francis Bacon, admirador d’Eisenstein i Buñuel, del qui en diu haver utilitzat en el bastidor el pla-contraplà tipic del cinema y el seu intent per reflexar-ne el moviment. Bacon conjuga distorsió, moviment, enquadre, servint-nos d'exemple per a treballar la perspectiva.

BORAU, José Luis. La pintura en el cine. El cine en la pintura. Ed Ocho y medio, Madrid, 2004









Francis Bacon, Retrat de Michel Leris, 1976.



Mar Ramos.
S'aporta una sèrie de referents visuals cinematogràfics extres per a treballar possibles propostes didàctiques a l’aula al següen link d'aquest sites;  Annex cinema i didàctiques