07. Homenatges

Francis Ford Coppola fa numerosos homenatges a diferents àmbits i aspectes artístics al llarg de tota la pel.licula de Drácula i que recupera diversos recursos dels inicis del cinema.

Alguns d'aquests homenatges son:

_ L’influència bizantina es percep, a les escenes que es desenvolupen al castell, decorats, vestimenta, etc. L’orientalisme cubreix els vestits dels monjos medievals, les estancies i l’indumentaria de las harpies, i el color daurat de les petites peçes que conformen els mosaics que inunden amb la seva llum la capella on el noble, al sentir-se traicionat, renuncïa a Deu.
Els monjos que recriminen l’actitut de Drácula porten unes vestimentes que no es corresponen exactament amb l’estil bizantí, encara que el color, la llum i riquesa de les teles remet a ell de manera inmediata.


_ A Bram Stoker en la primera escena on apareix el personatge de Van Helsing. En aquesta escena el doctor Van Helsing parla d’enfermetats venerees, fent una clara al.lusió a la mort de Bram Stoker. 


_ El castell de Drácula és un clar referent visual als Colosos de Mennon i a l’obra L’Ídol Negre de Frantisek Kupka. També, el personatge de Van Helsing en la pel.licula de Coppola anomena al castell de Drácula “La fi de món” com el palau de Kurtz en el film “Apocalypse Now” realitzada pel mateix director.
 

Los colossos de Memnón (Egipte)
F. Kupka,  Resistencia o L' ídol negre (1903)


_A Marx Ernst: El vestit d’estil victorià de Mina i la seva posició en diversos fotogrames recorden a alguns dels collage de Max Ernst (inclús també els de Colette Calascione), el fet que el personatge masculí tingui ales de ratpenat indirectament també ens fa pensar en la figura del vampir.


"Dream of the hungry ghost" Colette Calascione dintre del llibre "Une semaine de Bonté" (1934) de  de Max Ernst 
Collage "Moulin Kiss" extret del llibre "Une semaine de Bonté" (1934) de  de Max Ernst(1891-1976)  
Seqüència de la pel·lícula Dràcula. F.F. Coppola, 1992
Imatge publicitària de la pel·lícula Dràcula. F.F. Coppola, 1992 


_ El Cinematògraf: En el film hi ha desenvolupada una escena on hi apareix un cinematògraf. Ens remet als origens del cinema amb els germans Lumière i a Mèliès. 













(Seqüència de la pel.lícula de Dràcula de Coppola 1992)
(Seqüència de la pel·lícula de Nosferatu de F.W. Murnau 1922)

A més, podem observar que l'imatge del cinematògraf que hi surt en l'escena és en negatiu. Aquestes imatges sense positivar és un clar homenatge també, a la pel.lícula de Nosferatu (Veure sessió 10.04 d'Expressionisme alemany) que també està desenvolupada en imatges en negatiu. 

_ Tècnica de superposició d’imatges: Enllançant-ho un altre cop amb Mèliès (enllaç amb la sessió 11.4 "Hugo")ja que ell va ser un dels pioners de aquest recurs cinematogràfic.


Esq.imatge de la pluma d'un gall d'indi que es fundeix (centre) amb el pla corresponent del tunel d'un tren que s'obre pas cap els Carpats (dreta). Escena de Dràcula de Coppola. 

També, per tal de veure una escena de superposició d'imatges en Dràcula de Coppola es pot veure el segúent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=jQeluPqycKI de la pel.licula.


_ Teatre d'ombres xineses: El mateix enllaç últim citat també hi podem veure un teatret d'ombres. No és l'unic moment del film on sorgeixen. Tenim les següents escenes:






(Batalla, seqüència d'inici)










(Seqüència del cinematògraf)










(Seqüència del sopar - absenta)









Possibles estratègies per dur a l'aula mitjançant la visualització "Dràcula" de Coppola (1992):

En general podem observar que durant tota la pel.licula la construcció és feta a través de molts recursos d'imatge utilitzat en els origens del cinema. No només trobem els exemples citats anteriorment, sinò que també trobem altres aspectes. 

Per exemple, en el desenvolupament de la següent seqüència (esq.) podem trobar que aquesta s'inicia amb una transició d'iris i dóna l'aspecte de cinema de 16 fotogrames per segon.   


http://www.youtube.com/watch?v=6zS45-L_h7I (Per veure la seqüència sencera)







La visualització a l'aula d'aquesta pel.licula gràcies a tots els moments i elements que fan referència als inicis del cinema ens pot ajudar a enmarcar diferents propostes i continguts enllançats amb la matèria de cinema i cultura audivisual. 

Una proposta amb diferents vies de treball seria la següent:

- Identificar els  moments on surt el teatre d'ombres en la pel.licula de Coppola. Parlar dels seus orígens de les ombres xineses, mostrar la  importància de la imatge al llarg de la història (podriem parlar també de l'al.legoria de Plató i la cova, i del mite del naixement de la pintura d'Heródoto), relacionar-ho amb els creadors Dominique Seraphin (difusor del teatre d'ombres per Europa.1772) i Leon Saussine.
 
      

"El carnaval de Niça". Ombres xineses. León Saussine. Finals del 1800, París. Musée de l'Image. Epinal
Imatge de contorn de Etienne de Silhouette 1709-1767 

Finalment, podrien acabar materialitzant els continguts amb la realització d'un petit teatret d'ombres retallant figures. O bé, fent un exercici on s'haguessin d'il.luminar els propis alumnes, dibuixant i retallant la seva pròpia silueta. El retall de siluetes, junt el teatre d'ombres en el 1700 a França, es converteix en una activitat de moda. El dibuix es fà a partir del contorn de la sombra de la persona retratada.

Per fer-ho més dinàmic, divertit i pròxim a l'aula es podria començar amb un gag dels Simpsons on parlen de retall de siluetes. 


Vídeo de YouTube

 


També, un altre exercici que es podria fer a l'aula seria la il·lustració d'un llibre com es feia durant el 1900. Aquestes cobertes i pàgines interiors eran elements retallats sobre un fons negre
"Cinderella" Arthur Rackham 1919

 


Per sapiguer-ne més sobre el teatre d'ombres: www.lefiguredeilibri.com/page/80/

Per sapiguer-ne més en relació a la pel.licula de Drácula de F.F. Coppola:
http://www.eco-viajes.com/blogs/pasajes-de-cine/dracula-centenario-bram-stoker-francis-ford-coppola-vampiros/


M. Rosa Martín.

Comments