X_ Annex Connexions entre films i educació

La Rosa M. ens proposa com establir enllaços entre el cinema i l'ensenyament escolar i com treballar-ho a classe_ 

Tal i com hem vist, la visualització de pel·lícules en l’educació escolar és un bon recurs per tractar diferents àmbits d’aprenentatge d’una manera més amena i pròxima; sempre realitzat d’una manera contextualitzada, crítica i pautada, mostrant diferents aspectes als alumnes que volguem que prestin atenció.


En el cas de la matèria de visual i plàstica el cine pot ser un mitja per parlar d’art. 

L’arribada del cine va generar una sèrie de controvèrsies en el món de l’art. L’objectiu pictòric d’aconseguir una representació fidel a la naturalesa es va materialitzar en la imatge cinematogràfica. L’instant fugaç, la representació dels efectes canviants de la llum i el temps en els cossos van ser capturats amb un senzill gir de la manovella. La fotografia i el cine van alliberar la pintura de la mímesis i la van obrir a l’exploració de nous territoris visuals.

La investigació plàstica d’alguns artistes es va transformar en pràctica cinematogràfica i es van establir les bases estètiques per dotar de prestigi artístic al cine. Així comença una relació ambivalent, plena de matisos, entre cinema i pintura, amb la progressiva dissolució dels límits imposats que separen als artistes dels cineastes; les professions es creuen i s’entrellacen. En els últims anys, l’obra d’alguns cineastes ha trobat el seu espai d’exhibició en els museus i galeries d’art, i s’ha allunyat de les sales de cine. Transformació que, juntament amb la democratització de la tecnologia, estimula la reflexió i enriqueix el debat sobre la relació entre cinema i pintura. (Text extret de “Seduïts per l’art” de Caixa Fòrum:

http://www.agendacentrosobrasociallacaixa.es/es/caixaforum-barcelona/2013-enero-abril-caixaforum-barcelona/cine-y-pintura)


Com hem descobert en la Sessió de visualització a l'aula de Dràcula (1992) de F.F. Coppola, a través de les pel·lícules podem observar moltes temàtiques artístiques ja sigui a nivell de conceptes pictòrics (per exemple, mostrar com la imatge està composada, al igual que un quadre, de llum i color), procedimentals i teòrics. Per exemple, a continuació ho veurem en una altre pel.licula de F.F. Coppola, en aquest agafarem "The Godfather II" (1974):

- Conceptes pictòrics: L’estil d’iluminació fosca quan mostra la linea temporal de Michael Corleone. Referència al tenebrisme (clarobscur) de Caravaggio.

    
      
















Seqüència de The Godfather II. F.F. Coppola. 1974
"La incredulitat de Sant Tomás" Caravaggio. 1602. Oli sobre tela

- Procediments: Simbologia del color. 
El color taronja (a través d’objectes) esta molt present per donar il·luminació a l’escena (més tard per casualitat o no, la tonalitat taronja apareix quan va a succeir un fet fatal per el personatge). En aquest punt procedimental, també podríem enllaçar per tractar temes de desenvolupament musical, com per exemple, el compositor Nino Rota fa dos temes musicals diferents per tractar la venjança i la família, i com en un punt entremig es creuen.






 

Seqüència de The Godfather II. F.F. Coppola. 1974


- Conceptes teòrics: Es poden visualitzar com al llarg de la pel·lícula mostren nombrosos quadres importants per a la historia de l’art hegemònica. A més a més, hi ha una clara associació de l’obra pictòrica “ la mort de Marat” de Jaques Louis David en la mort de Pentanjeli a la pel·lícula.



 
 Mort de Pentanjeli “The Godfather II” Francis Ford Coppola,1974
 
 Mort de Marat de Jaques Louis David, 1793

Comments